Diuen que al mar hi ha una sirena

Presa dels cants d’un mariner

Que sospira damunt la roca

I és vermella com un roger

la que ha embruixat més de mil homes

Sens cap mena de turment

Ara plora d’amargura

Encesa d’enamorament

Son brases les teves escates

Ets la sirena de foc

I cada nit les teves flames

El fan arribar a bon port

Ets el far que el torna a casa

On l’espera la muller

I tu ho saps i per això crides

I el mar plora el teu turment

(ahhhh,ahhhhh,ahhhhhh,ahhhhh)

Al timó de la barqueta

Va tot cantant el mariner

Enfila la cala estreta

Amarat de sentiment

Canta i espera que l’escolti

La sirena del seu cor

I un instant cada vespre

Dues seves veus faran l’amor

Son brases les teves escates

Ets la sirena de foc

I cada nit les teves flames

….

(ahhhh,ahhhhh,ahhhhhh,ahhhh)

Clara Bonfill/Marc Mas