Sempre que surto a pescar

A 3 milles de la costa

El sol surt a dibuixar

Les muntanyes i les roques

I jo quedo embadalit

I petit com una engruna

Somiant que corro pels cims

i respiro terra pura

Jo meno xaiets d’escuma

Quan bufa la tramuntana

I travesso Serralades

fetes de sorra i onades

somio que faig el cim

de la muntanya més alta

Sóc pastor de mar enllà

Mariner de terra baixa

Si tanco els ulls puc sentir

L’olor de la terra molla

I quan llevo el palangrí

tibo estreps i arrenco a córrer

I galopo pels mil verds

Que pinten prats i riberes

I em pregunto què hi faig jo

dins la pell d’un pescador

Jo meno xaiets d’escuma

Quan bufa la tramuntana

…

Clara Bonfill/Josep Bastons