Eres tan petit fill meu

Amb prou feines gatejaves

I t’enredaves com un peix

A les xarxes del teu pare

Jugaves a ser un Serrà

Que per un forat saltava

Jo us mirava d’amagat

I l’escena m’encantava

I que n’érem de feliços

Rics de petons i abraçades

I cada dia a les 6

A port a esperar les barques

Sota un núvol de gavines

Un braç valent saludava

I jo cridava ha tornat !!

I tu sempre t’escapaves.

Eres tan petit fill meu

quan el mar s’endú el teu pare

que vaig jurar-me que mai més

se m’esberlaria l’ànima

vaig llençar la xarxa al mar

i vaig renegar de l’aigua

i vaig deixar de sentir

l’espetec de les onades

I que n’érem de feliços

Rics de petons i abraçades

…

Clara Bonfill/Josep Bastons