Estimada Rosina
Que n’és de lluny Begur
Però un oceà i un mar
No em poden separar de tu
Si sabessis com pesa
aquest etern estiu
L’Habana sense tu
És com Sa Tuna a l’Hivern
Quan miro a l’horitzó
assegut al Malecón
amb llàgrimes als ulls sospiro i crido el teu nom
quan miro a l’horitzó
et canto una cançó
Rosinaaaaa, Rosinaaaaa
El vent que t’acarona sóc jo
Estimada Rosina
T’enyoro tant i tant
que em sembla que la brisa
que em toca son les teves mans
ets l’oceà que ara em besa
i embolcalla el meu cos
i veig el teu somriure
dibuixat a cada port
Quan miro l’horitzó….
Rosina, desde Cuba t’envio el meu cor
Clara Bonfill