Tant de temps esperant a port

Tantes hores a casa plorant

Quantes nits de tempesta he patit

Quantes xarxes d’amor  he teixit

I al final sempre t’has escapat

Com un peix amb escates d’argent

entre els meus dits

No puc lluitar contra el seu blau

Ni maleir el seu horitzó

Que la pell freda que l’atrau

És la del mar i no pas jo

No puc lluitar contra el rocam

Ni barallar-me amb Posidó

Potser l’onatge al cap dels anys

Me’l tornarà altre cop a port

Els teus llavis ja no tenen sal

I l’esquena no et crema del sol

No matines per anar a pescar

I La barca és llenya pel foc

Però els teus ulls brillen infidels

Cada cop que la mar és a prop, a prop de mi

No puc lluitar contra el seu blau

Ni maleir el seu horitzó

Que la pell freda que l’atrau

És la del mar i no pas jo

No puc lluitar contra el rocam

Ni barallar-me amb Posidó

Potser l’onatge al cap dels anys

Me’l  tornarà altre cop a port

El llop de mar

Torna’l a port

Clara Bonfill/Antoni Mas