Clara Bonfill

Clara Bonfill

De cara s’assemblen a mi

El tipu és de la seva mare

I mira que m’hi vaig ben fer

Aquella nit a la plana

Casum la plana

I jo que em creia que havia vist

Una pubilla que s’ofegava

No em demaneu què em va passar

Devia ser el rom que em cremava

Només sé que ara som cinc

I que he hagut de canviar de casa

Aiii pastoret vine cap aquí

Aiii sireneta no que tinc por 

Aiiii pastoret diga’m que sí 

Aiii sireneta que em tornes boig 

Ara tinc tres marrecs amb escates 

I el meu sogre és Posidó 

De tipu tots tenen el meu

La cara és la del seu pare

Jo no sé pas què em va passar

Aquella nit a la plana

Casum la plana

El vaig confondre amb un bell dofí

De tant i tant que aquell boig saltava

I aquells crits de lleó marí

Quan l’envestien les onades

Sí que en vaig ser d’innocent

Quan se’m va endur cap a la plana

Ai pastoret vine cap aquí…

Ara dormo amb aquest tuf de vaca

visc com peixo palo al sol

No és la vida que tots dos somiàvem

però és molt gran el nostre amor

Clara Bonfill/Marc Mas

 

facebooktwitteryoutubefacebooktwitteryoutube